El futur que no arriba: Per què s’ha frenat el progrés?

El control managerial i la substitució demogràfica ens condemnen a l'estancament.

Vivim immersos en la mitologia del progrés: tendim a pensar que la tecnologia, la ciència i el creixement econòmic avancen de forma inevitable, com una llei natural del món modern. Però què passaria si aquesta premissa fos falsa? I si el progrés real s’hagués aturat fa cinquanta anys?

Aquesta és la tesi incòmoda de Peter Thiel, autodeclarat political venture capitalist dels sectors més conservadors de Silicon Valley. Tot i haver fet fortuna en l’economia digital, Thiel sosté que la modernitat viu una fase de frenada tecnològica profunda, dissimulada per avenços superficials.

El progrés no és inevitable, sinó que emergeix de models socials i econòmics que l’afavoreixen. Amb el trencament del teixit moral, institucional i demogràfic que sostenia el progrés tecnològic europeu, cal decidir si recuperar l’ambició i el risc, o acomodar-nos a la decadència controlada.

En parlem avui a CatalunyaTechBiz, la newsletter líder d’economia i tecnologia en català. Esperem que us interessi. Som-hi! 🚀